diumenge, 16 de juny del 2013

Dansa Real, Ja!

Un total de 14 propostes artístiques han ocupat a Barcelona, aquest cap de setmana, espais allunyats dels grans circuits: el Festival Plaga. Exposicions, performances i accions en pisos particulars, en carrers i espais cedits per a l'ocasió. El ballarí Pere Faura ha presentat a la ciutat “Dansa Real, Ja!”, estrenada al Terrassa Noves Tendències (TNT) l'octubre de 2011 i present en la passada edició de la Fira de Tàrrega.

Balla, malgrat tot!

Imatge de Joan Escofet, extreta de www.perefaura.com
És amb la tossuderia pròpia dels incansables que artistes com Pere Faura continuen regalant-nos moments de brillantor creativa. Una reivindicació pertinent en els temps del tot s'hi val, amplificat pel consum fàcil i acrític de la xarxa. Com a punt de partida, un curs accelerat per a futurs ballarins, que es pot trobar a Youtube, i que Faura paròdia fent-se passar per la professora que l'imparteix, al més pur estil The Chanclettes. Humor com a resistència, per a una professió que ell sap prou bé com és de variable i exigent. Format com a coreògraf a la School For New Dance Development d'Àmsterdam, d'àmplia experiència com a ballarí (ha treballat, entre d'altres, amb Jerôme Bel i Ivana Müller), des del 2004 ha desenvolupat una exemplar obra de ballarí solista, d'ampli ressò als Països Baixos i des de fa un temps amb seu definitiva a Barcelona. Una decidida carrera treballada amb la constància dels voluntariosos i que des del pis de l'Eixample on es presentava aquesta primera part de la performance, pretenia oferir un retorn amb el públic congregat: el de l'exigència de criteri per no deixar-se entabanar per promeses impossibles. Ballen, malgrat l'immens esforç i les estretors a què els temps els ha abocat.

Imatges de la presentació a Terrassa, al festival TNT
el 2011 extretes de www.perefaura.com
La segona secció de la peça, entre el menjador amb vistes a la Gran Via i els carrers adjacents, va ser un tribut a les infinites possibilitats que l'escultura de l'espai ofereix, com es defineix en un moment donat la dansa, a través de les explicacions i la música que des d'un arxiu els espectadors seguien amb auriculars. És la dansa real dels musicals, la música disco, el ballet clàssic (caricaturitzat a través del personatge del Cigne del Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saëns), el tecno i el hip-hop (amb espontani inclòs que deixant el Bicing es va posar a ballar amb ell: un d'aquells moments inoblidables de la tarda). Faura balla amb brillantor, desimboltura i personal expressivitat, ple de sinceritat, allunyat de pretensions i imbuït per l'amor a la seva feina. I per a la memòria, les dues versions de Singing in the Rain, la primera cantada per ell, substituïda després en l'àudio per una tempesta d'estiu i el concert de trons i el soroll de la pluja caient a terra, que van refrescar imaginàriament una de les primeres xafogoses tardes de la nova temporada a la ciutat, des de l'evocació al somni i el compromís personal (compartit pels qui el seguíem pels carrers) de seguir ballant, malgrat tot!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada