dissabte, 5 d’octubre del 2013

Cédric Andrieux 2009

Coreografia: Jérôme Bel
Intèrpret: Cédric Andrieux
Mercat de les Flors, 4 d'octubre de 2013

El posicionament de l'artista.


Conveníem la setmana passada en la necessitat d'un intèrpret, una coreografia i algú que mira. Així començava el relat de la temporada al Mercat de les Flors (Albert Quesada i la qüestió de la interpretació en la dansa) que es pot posar en relació amb la primera de les visites internacionals d'aquest nou curs: el solo del ballarí Cédric Andrieux. Un treball defensat amb autenticitat i simpatia i que disecciona un d'aquells protagonistes: el ballarí. Es tracta d'un repàs per alguns dels episodis més importants de la carrera professional d'aquest intèrpret francès, amb les penes i glòries pròpies d'una vida dedicada a la dansa, i molt especialment els vuit anys que va passar en una de les companyies més prestigioses del món. Per no trencar la sorpresa crec que és més interessant anar a veure l'obra sense massa informació, i així deixar-se endur pel relat. Advertir, en tot cas, que es tracta d'un monòleg ballat o, si ho preferiu, d'un solo parlat.

No deixa de ser una paradoxa molt interessant que per fer una biografia d'un ballarí calgui tantes paraules. Com ho és que Jérôme Bel, coreògraf de l'espectacle, es consideri el representant més destacat de la no-dansa, perquè en la peça es poden veure fragments de gran intensitat, des de l'abstracció de Merce Cunnigham, passant per Trisha Brown, i uns delirants quatre minuts de l'obra més coneguda de Bel: The show must go on, que des d'aquí demano formalment entri en la programació del Mercat el més aviat com sigui possible!!!!

La qüestió és que la dramatúrgia acaba sent l'element fonamental per a què el ballarí pugui expressar en l'escenari (amb un disseny mil·limetrat de l'espai i l'instant) tot un conjunt tan afinat de sensacions i reflexions. No és només perquè hi ha la intencionalitat de generar benestar sobre algunes experiències personals que va passar (i patir) al llarg de la seva estada en aquella gran companyia. També perquè la manera com són transmeses a l'espectador converteixen aquest en un col·laborador necessari dels gestos, els esforços i l'argument central amb la clara intenció de generar moviment d'empatia des de l'escenari fins a la platea. I és que una mirada en totalitat, com la que ofereix aquest coreògraf, allunya el perill d'una emotivitat exagerada en la què qualsevol de nosaltres podríem caure quan ens expliquem als altres, especialment si pensem que en certa mesura aquesta peça és un ajustament de comptes amb el passat.

Cédric Andrieux 2009 és una oportunitat magnífica per fixar-nos en la importància que té una bona construcció coreogràfica en un espectacle de dansa. Un element que es fa gran, precisament, quan resulta invisible als ulls de l'espectador perquè treballa essencialment en favor de les capacitats expressives de l'intèrpret ballarí i de la celebració de la pròpia dansa. Fins al punt que convida el ballarí a prendre posicionament respecte a la seva dedicació a la dansa. Un treball que porta a la necessitat de ballar i pensar, alhora! I que apel·la tant a l'intèrpret com a la feina que ha de fer qui el mira. 




La Vanguardia, 6/X/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada