Felahikum

Mercat de les Flors, 5 de març de 2014
Direcció artística Sébastien Ramirez
Coreografia Rocío Molina, Honji Wang, Sébastien Ramirez
Interpretació Rocío Molina, Honji Wang

Dues intèrprets no sempre són un duo

Rocío Molina és elegància virtuosa. El flamenc empetiteix entre els seus peus, com si se sabés víctima d'una flexibilitat, execució i exactitud expressiva que posa en evidència amb cada palmada i taconeig el propi esperit essencialment nòmada i popular d'aquest art. Cap dels gestos de la ballarina és sobrer i el seu públic anhela encara més en cada representació. És geni incandescent. 

Honji Wang, de qui també hem gaudit a Barcelona amb anterioritat del seu art, és nervi delicat. El hip-hop que practica travessa per complert el seu cos, com si d'una fletxa del moviment es tractés i ocupa amb ell teatres i auditoris determinadament. És una ballarina transformada en ruptura gestual i les seves intervencions són seguides amb vehemència. Brilla com a estel evanescent. 

La suma d'ambdues disciplines havien de significar alguna cosa nova i el punt de partida sota el qual Sébastien Ramirez proposava el joc era interessant: Felahikum, nom àrab atribuït a l'origen de la paraula flamenc. La insistència des de l'estrena de l'espectacle al Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà i dels mitjans de comunicació era màxima: diàleg, confrontació, universos paral·lels... Jo mateix anava ben alerta de no fer servir en aquesta crítica la temuda paraula “fusió”, com m'havia advertit sàviament una lectora dies abans. 

Doncs bé: res de tot plegat era necessari. Dues intèrprets (magnífiques) no sempre són un duo. I aquest és el problema de la proposta. En la vessant flamenca resulta curta i en la del hip-hop sols apunta idees: perd la força en la simbologia escenogràfica amb uns ventiladors que generen força aire i soroll però aporten poc a la narració, malgrat delectar-se en bellíssimes i sensibles imatges d'estètica perfeccionista. Interpreten quadres bucòlics, però el ball i la tècnica que cadascuna d'elles representen i els seus respectius llenguatges queden dissipats també, i malauradament, com per efecte d'aquella ventolera.