Col·laboracions

diumenge, 10 de juliol de 2016

Escrit en l'aire (Gelabert Dansa Novarina)

Cesc Gelabert / Valère Novarina / Moisès Maicas
Teatre Lliure, 09/07/16
GREC FESTIVAL DE BARCELONA


Publicat també al portal de crítics Recomana.cat

Em dic Gelabert

És un d'aquells tòpics ben usuals parlar de poesia en moviment o d'una imatge poètica. En el fons de la qüestió rau la dificultat de la paraula per referir-se al gest ballat. Davant de la sorpresa que causa una coreografia traçada sobre el buit, cal cercar en aquest limitat llenguatge de la paraula alguna cosa que ho faci traduïble. El resultat, esclar, acaba sent una d'aquelles expressions, llocs comuns, que no són més que superfície, reduint l'experiència ballada i la contemplativa a unes paraules que ni tenen la força expressiva, cinètica i gradual del treball del ballarí sobre l'escenari; ni tampoc garanteixen que s'entengui a què ens estem referint perquè estètica global, com ritme i sonoritat lírica poden quedar incloses en la mateixa categoria.

Imaginem per un moment just el procés contrari: que la paraula passés a ser un instrument coreogràfic. No un element narratiu o descriptiu. Sinó en essència el gest ballat. Aquest és el magnífic repte que Cesc Gelabert s'ha proposat en aquest solo estrenat al Grec Festival, amb el concurs imprescindible de la direcció de Moisès Maicas i els textos del polifacètic i fascinant Valère Novarina. Un exercici de translocació, on el ballarí esdevé actor que declama i el moviment, mot escrit en l'aire com encertadament es titula l'espectacle. Resulta una estranya estratègia, oi? Tota una vida d'excel·lència professional com a coreògraf i dansaire per acabar recitant poesia sobre l'escenari...

Reinventar-se. Una i altra vegada. No conformar-se mai amb el passat i tenir certesa de futur. Aquesta és la virtut d'un Gelabert que ha trobat en aquest joc de mutacions, un nou espai per al seu mestratge. Una perseverança infinita, una agnòstica creença en les mil maneres com el cos expressa determinació, una certesa actitud dubitativa que és la base necessària per a qualsevol canvi. De nou una gran sorpresa, magnífica, exquisida, detallista, poètica (se'm permeti la limitació...)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada